Preikestolen

És la excursió més típica de Noruega. Estem a la zona de Stanvager i veurem el famòs Preikestolen que surt a toootes les postals de Noruega. Sens dubte, aquesta es tracta d'un excursió obligada. Tot un regal per la vista i els sentits.

La ruta és força senzilla i la feia gent de totes les edats i condicions físiques. Això sí, imprescindible portar un bon calçat! Nosaltres vam trigar unes 6 hores (comptant tot el temps que vam estar al Preikestolen fent fotos, dinant i disfrutant de la vista) així que realment potser són unes 4.30-5h de marxa (2-3h per pujar i 2h per baixar).

És la excursió més popular de Noruega i per tant la fa molta, molta gent.... Aconsellem matinar molt i poder començar l'excursió ben d'hora cap a las 7:00 o una mica abans millor. A aquesta hora vam poder fer la pujada pràcticament sols, i el més important, al arribar al Preikestolen, ens vam poder fer les típiques fotos de postal quasi sols.


El pàrking, com ja començaba a ser habitual a Noruega costaba 100NOK (si, si, quina clatellada!)

Començem el camí de pujada.

El camí està molt ben preparat

 

Arribem al tros de pujada més fort de l'excursió.

Una miqueta de tros pla per recuperar l'alè...

A aquesta alçada es quan hem de decidir si fem agafem el "Hill Trail" o el "Cliff Trail". Tots dos camins ens duran al Preikestolen. Nosaltres, seguint el track que portàvem, vam agafar el "Hill Trail". Aquest camí puja la muntanya per veure el Preikestolen desde a dalt  i després baixar. El "Cliff Trail" potser és un camí més impressionant pq va bordejant tota la estona els penya-segats, amb diferentes passarel.les, però uns amics ens van dir que hi havía un tros una mica xungo i vam preferir anar per la opció segura... A més, la vista desde a dalt és potser més impressionant pq et permet captar realment les dimensions del Preikestolen i dels seus contorns perfectament verticals...

A mesura que anem pujant, tenim unes vistes impressionants del cami que hem fet...

I per fi començem a veure la vista del fiord

Ja hem arribat al Preikestolen!!! Encara hi ha poqueta gent, ha valgut la pena matinar ...

Ens fem les típiques fotos...

Agafem un bon lloc per dinar i ens dediquem a gaudir de les vistes. Podem veure com cada cop hi ha més gent...

El camí de baixada es fa una mica pessat. No pel camí, sino per la gran quantitat de gent que ens trobem en sentit contrari!! Sense exagerar, això es pijor que les rambles!!

Aquí deixem el track que vam pujar al Wikiloc.

Trolltunga

L’excursió del Trolltunga es va convertir desde el primer moment en tot un repte, la recomanació és fer-la en dos jornades, es pot fer nit al refugi de Reinaskorsbu, propietat de l’Associació Noruega d’excursionisme (DNT), però és petit, només té 6 llits. L’opció de molta gent és fer nit amb tenda de campanya fins a mig camí i al dia següent anar fins al Trolltunga i tornar, és la opció ideal per a poder gaudir més estona de les vistes.

Nosaltres la varem fer en una jornada i es va fer llarga, molt llarga, de fet varem trigar 12 hores i el tram del final va ser molt dur.

Per anar al Trolltunga o llengua de Troll ens varem desplaçar a Skjeggedal, que és un poblet que pertany al terme municipal de Odda. L’excursió comença a la zona d’aparcament del funicular  Mågelibanen, per cert una mica car 100 kr, per aparcar 12 hores.

El funicular desde fa un parell d’anys esta fora de servei, baaaja!  així que  toca pujar el primer tram a peu que són uns 600 m de desnivell de cop!
Hi ha dos alternatives: agafar el camí marcat amb una T o pujar les escales de servei del funicular, que és la opció que agafava la gent i que varem fer nosaltres (tot i que més tard ens varem assabentar que està prohibit).

Després de 1 hora intensa de pujada pels milers d’esglaons de fusta varem arribar a l’estació, ja tancada, del funicular.

 

A partir d’aquest punt, trobem una senyal que indica la direcció cap el Trolltunga.

Al cap d'una estona comencem a veure les impressionants vistes del llac que ens aniran acompanyant al llarg de tot el camí. Nosaltres vam tenir sort de tenir un dia solejat que feia que l'aigua agafés uns colors espectaculars, tot un regal per la vista. I tot un privilegi tractant-se de Noruega i el seu capritxós temps, i és que el nostre "gafe" va desapareixent :P

Quan semblava que no arribariem mai, ...a la fi varem arribar a la mítica llengua de Troll!! ... de fet estavem tant cansats que al principi casi no vam reaccionar, però després de recuperar forces fent un petit apat, varem començar a assaborir el moment, per fi, ja haviem arribat. Les vistes eren idíliques, però el més espectacular eren les sensacions que desde l'extrem del roc un mateix podia experimentar, et feia sentir taaan petit...

Si teniu l'oportunitat i no teniu gaire vertigen, no us podeu perdre aquesta excursió, de ben segur que no us decebrà, això si, és molt recomanable fer-la en dos jornades per tal de poder gaudir més estona. Nosaltres al fer-la en un dia, i gaire bé no vam poder gaudir del Trolltunga, ja que ens haguès agradat poder haver-nos quedat més estona.

Aqui us deixem el track que hem pujat al wikiloc

Glaciar Nigardsbreen

A la nostra visita al glaciar Nigardsbreen ens vam decidir per contractar una de les excursions guiades per el glaciar. Vam trucar per telèfon per reservar l'excursió "Blue Ice Trip". La nostra excursió eren unes 5h (3h al glaciar). Costa 540NOK per persona, però només és una vegada a la vida que un té la oportunitat d'endinsar-se en un glaciar no?

La web en cuestió es aquesta: http://www.bfl.no/blue-ice-trip.html

Aquesta és la vista desde el Breheimsenteret des de on podem comprar les entrades.

Anem cap al pàrking. Hem de passar per un lloc de "peatge" que costava uns 30-40NOK (realment és com si et cobressin el pàrking, però abans de arribar-hi...)

La vista desde el pàrking, on ens espera el guia.

Ens donen el material necessari (grampons, guants i 'ice axe') i després un vaixell ens apropa una mica cap al glacial.

Fem un tros de camí a peu abans d'arribar a la paret de gel.

Arribem a la base del glacial, ens posem l'arnés, les cordes i el grampons.

Comencem a caminar pel gel. Aquests grampons són una meravella. Ens enganxem al gel com a llepasses..

Ens porten per uns llocs impressionants. Hem passat per enmig d'una esquerda d'un blau intens, hem tingut que fer un parell de salts valents per salvar unes bones esquerdes sota els nostres peus... No tenim les imatges més impressionants, perquè com és lògic, només podíem fer fotos quan paràvem, però tenim algunes fotos de la ruta...

 Algunes fotos del gel blau

Arribem fins a la primera corba de la llengua del glacial, ens mengem el bocata i comencem el camí de tornada. Per fer la baixa ens porten per un altre camí i les imatges que veiem són encara més espectaculars...

Arribem a terra ferma, fem el camí de volta i tornem a agafar el vaixell que ens durà de nou cap al pàrking. Ha sigut una excursió impressionants. Ha valgut la pena!

Aquí deixem el track que vam pujar al Wikiloc.