Páginas

diumenge, 31 de març de 2013

Niu de l'Àliga i Fonts del Glorieta

Avui aprofitem per redescobrir una de les excursions més conegudes de les Muntayes de Prades. Coneixerem alguns del salts d'aïgua més macos del riu Glorieta, el Niu de L'Áliga i les Fonts del Glorieta.

És una excursió molt senzilla, molt adecuada per fer-la amb nens petits. En total són 11km (anada i tornada) amb un desnivell total d'uns 300m. Nosaltres vam trigar unes 5 hores (comptant totes les parades i tenint en compte que anàvem a un ritme molt lent). Si només es vol arribar al Niu de l'Àliga, la ruta són uns 8km (anada i tornada) i el camí és molt, molt pla (uns 100m de desnivell)


La ruta comença a l'Ermita del Remei. Per arribar-hi, cal dirigir-se en cotxe al poble d'Alcover i un cop allà seguir les indicacions que marquen la direcció cap a l'Ermita del Remei. Allà hi ha un bar/restaurant i un pàrquing petit. Si no trobeu lloc per aparcar, podeu continuar uns pocs minuts més per la carretera fins arribar a Mas Forés, on hi ha molt aparcament (2€/dia)

Nosaltres començem a caminar desde l'Ermita del Remei i en uns 10 minuts arribem a Mas Forés. Aquesta finca es propietat de l'ajuntament i conserva un antic molí d'oli i un celler. L'any passat van habilitar la zona amb un gran aparcament i taules de picnic i desde llavors s'ha convertit en un centre lúdic preciós, ideal per passar un dia fora i dinar a la muntanya.


Comencem a caminar. El sender és molt pla i molt agradable. Els inicis de la primavera ens comencen a desvetllar un paisatge més florit, deixant enrera el cru hivern


Arribem a una cruilla de tres camins. Hi han diverses opcions per arribar fins al Niu de l'Àliga. El camí de la dreta, que va per dalt (però té més pendent) o el camí de l'esquerra (que és un pel més llarg, però molt pla i va per una pista força ample). Nosaltres agafem el camí planer que va per la pista. Les indicacions no mostren en cap moment res del Niu de l'Àliga, pero cal seguir el camí que senyala "Central (per la pista)"


Seguint el camí de la pista, al cap d'uns minuts trobem que hem de creuar el riu.


Continuem trobant més indicacions del camí. Encara no veiem res del Niu de l'Àliga, pero hem de seguir les senyals que van direcció "Central (per pista)".


Entrem dins de la propietat privada senyalitzada com a Mas d'en Mario. Podem creuar la tanca per un dels laterals de la porta



Seguim el camí tot recte. La pista continua sent ample i plana i finalment finatiza al riu Glorieta.
Creuem el riu i ara si que estem ben a prop del Niu de l'Àliga.


Tot just creuar el riu, trobem en el camí una desviació que ens permetrà arribar al Niu de l'Àliga. No hi cap cap indicació, ni cap senyal de pintura ni res, però arribarem a la cascada agafant aquest camí (o bé desde un camí que surt més endavant desde les runes de l'antiga central hidroelèctrica)


El camí arriba a un petit clar en el bosc. Agafem el camí que baixa i que ens apropa al soroll de la cascada.


I aquí tenim el conegut el Niu de l'Àliga!!! És un dels gorgs més populars del riu Glorieta. Un gorg sota una cascada que permet la possibilitat de banyar-se!!
Nosaltres ens vam trobar amb un grup de nois fent barranquisme i baixant per la cascada!


Fem una parada per dinar i donat que el camí ha sigut tan senzill i no estem cansants, decidim continuar caminant cap amunt.

En pocs metres, trobem les runes de l'antiga Central Hidroelèctrica. Desde les restes d'aquesta antiga central, pel costat dels arcs que aguantaven l'antiga canonada, surt un corriol que també ens pot dur directe al Niu de l'Àliga.



Decidim apropar-nos a les Fonts del Glorieta. Son uns 1,2km i uns 200m de desnivell


  
El camí està molt ben preparat. Té molts esglaons que faciliten tant la pujada com la baixada.


Arribem al punt on hem de girar per agafar el camí que ens durà a les Fonts del Glorieta. No hi ha cap cartell, només podem veure una senyal de pintura


Un cop arribem al salt d'aigua, podem veure els cartells indicatius de les Fonts del Glorieta



Aquí tenim el meravellós salt d'aigua. És un lloc preciòs (tot i que aquesta vegada hem vist la cascada força menys plena)


Aquí deixem l'enllaç al track que vam pujar al wikiloc


dissabte, 23 de febrer de 2013

Mirador de Aransa

Ens hem anat tota la família a Aransa per tal de passar un cap de setmana familiar i poder gaudir de la meravellosa neu que hem tingut aquest any. Especialment els més petits s'ho van passar genial!
A Aransa ens vam allotjar a la casa rural Cal Sandic, molt recomanable per cert. I al dia següent ens vam anar a l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, que es troba a uns 15 minuts del poble.

Aransa és una estació d'esquí nòrdic petita, molt familiar. En aquesta ocasió vam aprofitar també per treure de nou les nostres raquetes de neu i explorar un dels circuits de raquetes disponibles. Tenen dos circuits: Un que arriba als Estanys de la Pera, i un altre que arriba a un preciós mirador. Nosaltres ens vam decidir per la segona ruta, la del Mirador, que era un pel més curta.

La ruta des de l'estació d'esquí al Mirador son uns 7,5Km (anada i tornada) i vam trigar 4hores. 250 de desnivell. El forfait de raquetes costa 3,50€ i s'hi poden llogar raquetes a uns 12-14€ (raquetes+pals).

La ruta comença des de la mateixa base de l'estació d'esquí.



Comencem a caminar i el camí s'endinsa al bosc.


La ruta està molt ben senyalitzada, només cal seguir les fites de cercles fucsia fosforescents pintades als arbres.



El camí es tot pujada, fins que arribem a una esplanada planera que ens desvetlla unes meravelloses vistes a la Cerdanya i que ens permet recuperar les forces



Ja només ens queda l'últim tros de pujada i ens uns 15 minuts podrem arribar al mirador




Finalment arribem al Mirador i les impressionants vistes que veiem ens confirmen que l'esforç de la pujada ha valgut la pena!! Fa una ventada impressionant, però aprofitem per treure el nostre termo, beure'ns un té calentet i menjar-nos un pastisset All-Bran per recuperar les forces :-)


Un cop recuperades les forces, iniciem de nou el camí de baixada que ens ens porta a l'estació d'esquí.



 Ha sigut una excursió preciosa. Aquí deixem l'enllaç al track que vam pujar al Wikiloc







  

diumenge, 17 de febrer de 2013

Tuixent La Vansa - Refugi de Sangonelles

Aprofitem el nostre cap de setmana a Tuixent per fer una altra ruta de raquetes a l'estació d'esquí de fons de Tuixent La Vansa.
En aquest cas agafem el camí de la dreta, que ens portarà fins al Refugi de Sangonelles.

Aquest és el mapa de pistes de l'estació. Nosaltres reseguim el circuit marró que marca el camí de raquetes de neu. El camí està molt ben senyalitzat i només hem de preocupar-nos de seguir les fites de cercles groc i blau. Són uns 6Km de ruta (anada i tornada). Anant tranquilament i fent forces parades, triguem unes 4 hores aproximadament.


Tot just començar l'excursió arribem al Refugi de l'Arp. Des d'allà podem gaudir d'unes vistes inmillorables a tota la serra del Cadí. Hi ha una esplèndida esplanada on els nens tenen un espai meravellós per fer servir els seus trineus.


Continuem caminant i el camí abandona l'esplanada de neu per endinsar-ne en el bosc.
Cal advertir que hi ha un petit punt de la ruta que pot causar confusió i vam ser moltes les persones que ens vam equivocar i vam començar a reseguir unes petjades de raquetes incorrectes. Tingueu en compte que el camí està sempre molt ben senyalitzat, de manera que si començeu a perdre de vista les fites de cercles grocs i blaus, aneu en compte!!! :-)

El camí que vam agafar nosaltres era molt més estret i tenía molt més desnivell, però finalment es creuava amb la pista per la que circula l'autocar de transport que puja desde la base de l'estació d'esquí fins al Prat Llong (el camí gris que figura al mapa de pistes)



Caminem una bona estona per aquest camí planer, i ens trobem amb una deviació (senyalada com un GR en direcció Sangonelles) que ens porta per un preciós camí de neu verge bordejat de pins i que ens durà directe al Refugi de Sangonelles



Un cop arribem al Refugi de Sangonelles, tenim una altra panoràmica impressionat de les muntanyes nevades al fons que ens deixa totalment bocabadats.
A partir d'aquí, el camí de raquetes (camí marró) començar a agafar molt més desnivell per arribar fins al Prat Llong (que està a uns 200m de desnivell). Nosaltres decidim aprofitar per descansar, menjar una mica i donar mitja volta.



Al camí de tornada, si que vam veure la bifucarció de cercles grocs i blaus, de manera que aquest cop agafem el camí de raquetes i tornem cap a l'estació d'esquí :-)

El camí es torna a endinsar en el bosc i reseguiex un traçat d'alts i baixos que ens porten finalment al punt d'inici de l'excursió.


Ha sigut una excursió estupenda. Tot i l'errada de haver-nos despistat en reseguir les petjades de raquetes, ha valgut la pena!